Itaca - Lluís Llach

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca

Has de pregar que el camí sigui llarg

Ple d’aventures, ple de coneixences

Has de pregar que el camí sigui llarg

Que siguin moltes les matinades

Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven

I vagis a ciutats per aprendre dels que saben

Tingues sempre al cor la idea d’Itaca

Has d’arribar-hi, és el teu destí

Però no forcis gens la travessia

És preferible que duri molts anys

Que siguis vell quan fondegis l’illa

Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí

Sense esperar que et doni més riqueses

Itaca t’ha donat el bell viatge

Sense ella no hauries sortit

I si la trobes pobra, no és que Itaca

T’hagi enganyat.

Savi, com bé t’has fet

Sabràs el que volen dir les Itaques

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

Dels arbres caiguts que ara us empresonen

I quan els haureu guanyat

Tingueu ben present no aturar-vos

Més lluny, sempre aneu més lluny

Més lluny de l’avui que ara us encadena

I quan sereu deslliurats

Torneu a començar els nous passos

Més lluny, sempre molt més lluny

Més lluny del demà que ara ja s’acosta

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes

III

Bon viatge per als guerrers

Que al seu poble són fidels

Afavoreixi el Déu dels vents

El velam del seu vaixell

I malgrat llur vell combat

Tinguin plaer dels cossos més amants

Omplin xarxes de volguts estels

Plens de ventures, plens de coneixences

Bon viatge per als guerrers

Si al seu poble són fidels

El velam del seu vaixell

Afavoreixi el Déu dels vents

I malgrat llur vell combat

L’amor ompli el seu cos generós

Trobin els camins dels vells anhels

Plens de ventures, plens de coneixences

Cuando sales para hacer el viaje hacia Itaca

Tienes que rogar que el camino sea largo

Lleno de aventuras, lleno de conocimientos

Tienes que rogar que el camino sea largo

Que sean muchas las madrugadas

Que entrarás en un puerto que tus ojos ignoraban

Y vayas a ciudades para aprender de los que saben

Ten siempre en el corazón la idea de Itaca

Tienes que llegar, es tu destino

Pero no fuerces nada la travesía

Es preferible que dure muchos años

Que seas viejo cuando fondees la isla

Rico de todo el que habrás ganado haciendo el camino

Sin esperar a que te dé más riquezas

Itaca te ha dado el bello viaje

Sin ella no habrías salido

Y si la encuentras pobre, no es que Itaca

Te haya engañado.

Sabio, como bien te has hecho

Sabrás lo que quieren decir las Itacas

II

Más lejos, debe ir más lejos

De los árboles caídos que ahora os encarcelan

Y cuando los haya ganado

Tenga muy presente no detenerse

Más lejos, siempre vaya más lejos

Más lejos del hoy que ahora te encadena

Y cuando se libren

Vuelva a empezar los nuevos pasos

Más lejos, siempre mucho más lejos

Más lejos del mañana que ahora ya se avecina

Y cuando cree que llegue, sepa encontrar nuevos senderos

III

Buen viaje para los guerreros

Que en su pueblo son fieles

Favorezca al Dios de los vientos

El velamen de su barco

Y, a pesar de su viejo combate

Tengan placer de los cuerpos más amantes

Llenen redes de queridas estrellas

Llenos de venturas, llenos de conocimientos

Buen viaje para los guerreros

Si en su pueblo son fieles

El velamen de su barco

Favorezca al Dios de los vientos

Y, a pesar de su viejo combate

El amor llena su cuerpo generoso

Encuentren los caminos de los viejos anhelos

Llenos de venturas, llenos de conocimientos