No abarateixis el somni - Lluís Llach, Feliu Ventura

No abarateixis el somni,

res més que això tinc per dir-te, si vols.

No abarateixis el somni,

que és com l’estel que hi ha al fons del camí.

Si cal, refarem tots els signes

d’un present tan difícil i esquerp,

però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure

i el viure a voltes té el preu de dir prou.

Prou de renúncies mediocres

que no ens permeten la història dempeus.

Si cal, conviurem la misèria,

però ha de ser sense engany, dignament,

prou d’amenaces innobles

amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni,

el teu estel que hi ha al fons del camí,

no abarateixis el somni

o et donaràs per menyspreu tu mateix.

No abarates el sueño,

nada más que esto tengo por decirte, si quieres.

No abarates el sueño,

que es como la estrella que hay en el fondo del camino.

Si es necesario, reharemos todos los signos

de un presente tan difícil y arisco,

pero no abarates tu sueño nunca más.

Que nos han hecho precio por vivir

y vivir a vueltas tiene el precio de decir lo suficiente.

Basta de renuncias mediocres

que no nos permiten la historia de pie.

Si es necesario, conviviremos la miseria,

pero debe ser sin engaño, dignamente,

suficiente de amenazas innobles

con el hambre y el tronar de los cañones.

No abarates el sueño,

tu estrella que hay en el fondo del camino,

no abarates el sueño

o te darás por desprecio tú mismo.