Despertar - Lluís Llach

Obrir els finestrons i esperar un nou dia

I trobar altre cop entelats els vidres

Com aquests meus ulls, que sovint obliden

Que encara hi ha llum per a adreçar la vida

I el pas del temps, hores repetides

Va llaurant la pell cada cop menys lliure

Sense guanyar res, perdre un tros de vida

I anar cap al llit fent veure que es somnia

He d’esborrar les nits de ràbia i de feblesa

He d’esborrar el pensar que sempre ens toca perdre

Mirar molt més enllà d’aquesta boira espessa

He d’aprendre a lluitar sense tenir cap eina

I aquesta cadira coixa i atrotinada

Els vells finestrons i la llarga escala

Són la gran mentida, perdre l’esperança

Per això m’aixeco ara que puc encara

He d’esborrar les nits de ràbia i de feblesa

He d’esborrar el pensar que sempre ens toca perdre

Mirar molt més enllà d’aquesta boira espessa

He d’aprendre a lluitar sense tenir cap eina

Abrir los contraventanas y esperar un nuevo día

Y encontrar otra vez empañados los cristales

Como esos mis ojos, que a menudo olvidan

Que todavía hay luz para dirigir la vida

Y el paso del tiempo, horas repetidas

Va labrando la piel cada vez menos libre

Sin ganar nada, perder un trozo de vida

Y ir hacia la cama haciendo ver que se sueña

Tengo que borrar las noches de rabia y de debilidad

Tengo que borrar el pensar que siempre nos toca perder

Mirar mucho más allá de esta espesa niebla

Tengo que aprender a luchar sin tener ninguna herramienta

Y esta silla coja y destartalada

Los viejos contraventanas y la larga escala

Son la gran mentira, perder la esperanza

Por eso me levanto ahora que puedo todavía

Tengo que borrar las noches de rabia y de debilidad

Tengo que borrar el pensar que siempre nos toca perder

Mirar mucho más allá de esta espesa niebla

Tengo que aprender a luchar sin tener ninguna herramienta