Intro - ZOO

I al final la mata

L’assasí de maleta i corbata

Eixe paper que portava el verí

Eixos decrets que són bales de plata

Aquell gestor va desfer el camí

La desnonaren d’allí de sa casa

El mercat marca les normes, i en fi …

Ara la vida la venen barata

Al mateix temps un xic grava una cosa

Una motet, una platja, una llosa

Sobre els seus muscles per coses d’abans

Parla d’amor i detesta el romanç

Parla de penes quan odia les seues

Controla el ritme, l’estil… eixes merdes

No té valor per trencar les cadenes

No té l’estómag per cumplir les normes

I vol deixar fer, i fer si li deixen

I no vol ser un més d’eixos jutges

Que ara ja és, perquè és lletra i discurs

Perquè és imatge, és llei, és producte

Idolatria, «despreci», complot

Hi haurà càstig o hi haurà recompensa?

A tir de pedra teniu al ninot

La cirugía del crític comença

Crea, lluita maniquea

El món plorant, tu davant: quet

Crea, puja la marea

Obri les veles i arrea

Y al final la mata

El asesino de maleta y corbata

Ese papel que llevaba el veneno

Esos decretos que son balas de plata

Aquel gestor deshizo el camino

La desahuciaron de allí de su casa

El mercado marca las normas, y en …

Ahora la vida la vienen barata

Al mismo tiempo un chico graba algo

Una motete, una playa, una losa

Sobre sus hombros por cosas de antes

Habla de amor y detesta el romance

Habla de penas cuando odia sus

Controla el ritmo, el estilo… esas mierdas

No tiene valor para romper las cadenas

No tiene el estómago para cumplir las normas

Y quiere dejar hacer, y hacer si le dejan

Y no quiere ser uno más de esos jueces

Que ahora ya es, porque es letra y discurso

Porque es imagen, es ley, es producto

Idolatría, «desprecio», complot

¿Habrá castigo o habrá recompensa?

A tiro de piedra tiene al muñeco

La cirugía del crítico comienza

Crea, lucha maniquea

El mundo llorando, tú delante: quet

Crea, sube la marea

Abre las velas y arrea