A València - Obrint Pas

Els carrers són bruts i tu tens tant de mal de cap gires un carrer i tornes a

girar

No trobes ningú amb qui poder-te orientar

No saps on vas ni quan tornaràs

A València viuràs apalancat en qualsevol bar

I callat esperaràs el teu final

A València moriràs ni el de la barra et farà cas

Oh valència ciutat, tu m’has condemnat!

Els carrers són bruts i tu tens tant de mal de cap i la resignació és el teu

suïcidi quotidià

No trobes ningú amb qui poder-te orientar

Ningú et guiarà cap a la llibertat

A València viuràs apalancat en qualsevol bar

I callat esperaràs el teu final

A València moriràs ni el de la barra et farà cas

Oh valència ciutat, tu m’has condemnat!

A València viuràs apalancat en qualsevol bar

I callat esperaràs el teu final

A València moriràs ni el de la barra et farà cas

Oh valència ciutat, tu m’has condemnat!

Las calles son sucias y tú tienes tanto dolor de cabeza giras una calle y vuelves a

girar

No encuentras a nadie con quien poderte orientar

No sabes dónde vas ni cuándo volverás

En Valencia vivirás apalancado en cualquier bar

Y callado esperarás tu final

En Valencia morirás ni el de la barra te hará caso

Oh valencia ciudad, ¡tú me has condenado!

Las calles son sucias y tú tienes tanto mal de cabeza y la resignación es la tuya

suicidio cotidiano

No encuentras a nadie con quien poderte orientar

Nadie te guiará hacia la libertad

En Valencia vivirás apalancado en cualquier bar

Y callado esperarás tu final

En Valencia morirás ni el de la barra te hará caso

Oh valencia ciudad, ¡tú me has condenado!

En Valencia vivirás apalancado en cualquier bar

Y callado esperarás tu final

En Valencia morirás ni el de la barra te hará caso

Oh valencia ciudad, ¡tú me has condenado!