Camins - Obrint Pas

Ple està el camí de solitud

Entre els barrancs d’albades tristes

Allà on la nit canta als estels

Versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar

Penes de sal i trist esguard

I seguint els fars dels horitzons

Vas navegant perdut

Perseguint el teu rumb…

Una nit més t’he navegat

Enter barrancs d’albades tristes

Allà on el mar escriu al far

Cartes d’amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar

Fermes arrels i un trist record

I sembrant la terra amb les cançons

Vaig caminar perdut

Perseguint el meu rumb

Vaig caminar perdut…

Però aquesta nit la soledat

Del vell camí ens ha retrobat

I collint els fruits de els cançons

Hem cantat junts

Al vent que assola el nostre món

Hem cantat junts al vent…

Lleno está el camino de soledad

Entre los barrancos de amaneceres tristes

Allí donde la noche canta a las estrellas

Versos robados de tu sonrisa

Delante del mar te dejaste

Penas de sal y triste mirada

Y siguiendo los faros de los horizontes

Vas navegando perdido

Persiguiendo tu rumbo…

Una noche más te he navegado

Enter barrancos de amaneceres tristes

Allí donde el mar escribe en el faro

Cartas de amor en versos libres

En el valle blanco me dejé

Firmes raíces y un triste recuerdo

Y sembrando la tierra con las canciones

Anduve perdido

Persiguiendo mi rumbo

Caminé perdido…

Pero esta noche la soledad

Del viejo camino nos ha reencontrado

Y recogiendo los frutos de las canciones

Hemos cantado juntos

Al viento que asola nuestro mundo

Hemos cantado juntos al viento…