Cançó de dona i home - L'Ham de Foc

Per als meus pares que són també els meus fills

Dona

Pel quadre d’ones de mar duu la dona als cabells

Replegats retallets

D’innocència amb gafeta color d’ocell

Va i ve pel vespre en un vaixell de neu i peixos

Que fan curumbeles

I estrelles i rojos corals que neden fent quadrats

Els contra que va cercant l’estimat que escoltà

Als seus somnis dient-li:

«Amor meu, vine soleta on no estic» i la doneta anà

I tots li diuem que torne a port «ve tempesta cruenta»

I ella naviga I canta «I QUE SI MUIC!»

Home

Libèl lules van passant junt a aquell jove estrany

Que parlava amb els núvols

Ell els contà que partí fa ja temps de ben lluny

Perquè en la soledat una aueta escoltà que li deia:

«Ha acabat el temps d’aquesta espera tan llarga»

I tots li diuem que torne correns

Que ve hivern i la neu ho farà tot blanc

Només mira els teus cabells, el teu rostre al mirall

I les robes que dus dels camins que has anat

Però ell camina i canta amb veu 'namorada:

«QUÈ IMPORTA SI MUIC, si mort ja ho estava!»

I recolli la darrera flor d’aquell camí

I a les robes alça per dur-la a l’estimada

Para mis padres que son también mis hijos

Mujer

Por el cuadro de ondas de mar lleva la mujer al cabello

Recogidos recortes

De inocencia con gafeta color de pájaro

Va y ve por la noche en un barco de nieve y peces

Que hacen curumbeles

Y estrellas y rojos corales que nadan haciendo cuadrados

Los contra que va buscando el amado que escuchó

A sus sueños diciéndole:

«Amor mío, ven solita donde no estoy» y la donita fue

Y todos le dicemos que vuelva a puerto «viene tormenta cruenta»

Y ella naviga I canta «¡¡QUE SI MUIC!»

Hombre

Libélulas van pasando junto a aquel joven extraño

Que hablaba con las nubes

Él les contó que partió hace ya tiempo de lejos

Porque en la soledad una aueta escuchó que le decía:

«Ha terminado el tiempo de esta espera tan larga»

Y todos le decimos que vuelva correnos

Que viene invierno y la nieve lo hará todo blanco

Sólo mira tus cabellos, tu rostro en el espejo

Y las ropas que llevas de los caminos que has ido

Pero él anda y canta con voz 'namorada:

«QUÉ IMPORTA SI MUY, si ¡muerte ya lo estaba!»

Y recoja la última flor de aquel camino

Y a las ropas levanta para llevarla a la amada