Veritat - L'Ham de Foc

Fondària de pouet que no és abisme

Pel què viatge cada nit com si fos un conte

I és un conte i jo soc l’Alícia… sense meravella

Ja no porte trenes, m’allarguí la falda

No compte ovelles per a dormir, ni àngel ja em guarda

Ni vaixell de pètals que guia l’home amb ulls de flor

És que han vingut per mi els antics navigants de somnis

Dels que viatgen pels miralls amb vol de colomes

I d’un bot alcance la Lluna i hi plante un jardí

De camèlies i violetes que canten a cor

Arbres davallen del cel a la terra i plouen les aus de les branques

Camine sola i desitge oir una veu que em clame:

«Amor meu, estàs de tornada.

Vens per sempre, ho sé »

Profundidad de poet que no es abismo

Por lo que viaje cada noche como si fuera un cuento

Y es un cuento y yo soy Alicia… sin maravilla

Ya no llevo trenzas, me alargué la falda

No cuenta ovejas para dormir, ni ángel ya me guarda

Ni barco de pétalos que guía al hombre con ojos de flor

Es que han venido por mí los antiguos navigantes de sueños

De los que viajan por los espejos en vuelo de palomas

Y de un bote alcance la Luna y plante un jardín

De camelias y violetas que cantan a corazón

Árboles descienden del cielo en la tierra y llueven las aves de las ramas

Camine sola y deseo oir una voz que me clame:

«Amor mío, estás de vuelta.

Venes para siempre, lo sé »