El Llindar -

És el llindar de la història

De camí a l’extinció o de la glòria?

Provinents d’una devastadora trajectòria

Escrit en els astres hi ha l’oblit i la memòria

És un entramat de laberints en la boira

Entre muntanyes i muntanyes de runa i escòria

Sentint, sense precedent, una manca d’eufòria

On és l’equilibri, on és la línia divisòria?

Com en tota addicció, una força il·lusòria

Una falsa sensació, com sent en una constant sínia

La humanitat en si, una paradoxa massa òbvia

Una realitat de la qual no hi ha escapatòria

No hi ha glòria, no n’hi ha

No ens adonem si som en la distopia ja

No hi ha eufòria, no n’hi ha

No aconseguim despertar del malson orwel·lià

És un llindar de grans respostes?

Som al llindar, tot donant voltes

Es el umbral de la historia

¿De camino a la extinción o de la gloria?

Provenientes de una devastadora trayectoria

Escrito en los astros hay el olvido y la memoria

Es un entramado de laberintos en la niebla

Entre montañas y montañas de runa y escoria

Sintiendo, sin precedente, una falta de euforia

¿Dónde está el equilibrio, dónde está la línea divisoria?

Como en toda adicción, una fuerza ilusoria

Una falsa sensación, como siente en una constante noria

La humanidad en sí, una paradoja demasiado obvia

Una realidad de la que no hay escapatoria

No hay gloria, no hay

No nos damos cuenta si estamos en la distopía ya

No hay euforia, no hay

No conseguimos despertar de la pesadilla orwelliana

¿Es un umbral de grandes respuestas?

Estamos en el umbral, dando vueltas