Irreductibles - kop

Aquesta és la vida que visc

Aquest és el món que jo veig:

Sound System precari, el so del proletari

Vius a l’extraradi, de qualsevol barri

El foc de Paris ja està aquí

De nou ho encendrem per la nit

Cridant les paraules que criden justícia

Justícia dels pobles pels pobles que trien

Que trien la veu per triar

Que trien la lluita endavant

Parlem una llengua que és universal

Parlem amb la llengua del poble aixecat:

Insubmisos, insubmises

Coratge d’acer, obrers del metall;

El foc de l’orgull, orgull del metall

Som irreductibles, això som i això serem, ho hem demostrat

Som irreductibles, això som i això serem, no canviarem

Mai canviarem

Mirant els carrers ho sabrem

Podrem comprendre el perquè:

Caixes d’estalvis que mai no tindrem

Drogues i atur;

el nostre futur

Hi ha fossars sencers com ciutats

I ciutats que semblen fossars

Ens roben la vida i no ens deixen més

Res més que el no res, repressió només

Cadenes i murs aixecats

Justícia podrida, ja ho saps

Tanquem casals, obren presons

Escolta la veu de les noves cançons:

Amnistia, amnistia

No tornen enrere

Visca la Terra antifeixista!

Ésta es la vida que vivo

Éste es el mundo que yo veo:

Sound System precario, el sonido del proletario

Vives en el extrarradio, de cualquier barrio

El fuego de Paris ya está aquí

De nuevo lo encenderemos por la noche

Llamando las palabras que llaman justicia

Justicia de los pueblos por los pueblos que eligen

Que eligen la voz para elegir

Que eligen la lucha adelante

Hablemos una lengua que es universal

Hablamos con la lengua del pueblo levantado:

Insumisos, insumisas

Coraje de acero, obreros del metal;

El fuego del orgullo, orgullo del metal

Somos irreductibles, esto somos y esto seremos, lo hemos demostrado

Somos irreductibles, esto somos y esto seremos, no cambiaremos

Nunca cambiaremos

Mirando las calles lo sabremos

Podremos comprender el porque:

Cajas de ahorros que nunca tendremos

Drogas y paro;

nuestro futuro

Hay fosos enteros como ciudades

Y ciudades que parecen fosos

Nos roban la vida y no nos dejan más

Nada más que lo nada, represión sólo

Cadenas y muros levantados

Justicia podrida, ya sabes

Cerramos casales, abren prisiones

Escucha la voz de las nuevas canciones:

Amnistía, amnistía

No vuelven atrás

¡Viva la Tierra antifascista!