Més lluny - Gossos, Javier Alvárez

Què hi ha més salvatge que la civilització?

On tothom s’aixafa, cares que no tenen nom

No vull ser civilitzat, la ciutat m’espanta

Enmig de la diagonal oblido cap on anava bé, no canviaré mai

Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny

Cada cop que tanco els ulls

No em parlis de felicitat no conec ningú molt afectat

Què hi ha més salvatge que la civilització?

On tothom s’aixafa, cares que no tenen nom

Sóc com tothom, tampoc tinc nom, no

Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny

Cada cop que tanco els ulls

Quilòmetres de ciutat, un cor amb venes de quitrà

Rius on perdre’s navegant, sense pressa no hi pots anar

Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny

Cada cop que tanco els ulls

Tanco els ulls i m’imagino molt més lluny

Tanco fort els punys i m’imagino molt més lluny

¿Qué hay más salvaje que la civilización?

Donde todo el mundo se aplasta, caras que no tienen nombre

No quiero ser civilizado, la ciudad me asusta

En medio de la diagonal olvido hacia dónde iba bien, nunca cambiaré nunca.

Cada vez que cierro los ojos me parece que estoy más lejos

Cada vez que cierro los ojos

No me hables de felicidad no conozco a nadie muy afectado

¿Qué hay más salvaje que la civilización?

Donde todo el mundo se aplasta, caras que no tienen nombre

Soy como todo el mundo, tampoco tengo nombre, no

Cada vez que cierro los ojos me parece que estoy más lejos

Cada vez que cierro los ojos

Kilómetros de ciudad, un corazón con venas de alquitrán

Ríos donde perderse navegando, sin prisa no puedes ir

Cada vez que cierro los ojos me parece que estoy más lejos

Cada vez que cierro los ojos

Cierro los ojos y me imagino mucho más lejos

Cierro fuerte los puños y me imagino mucho más lejos