Altars - Foscor

Són records que m’arraconen

Dins de les sales meu cor

M’enfonsen, com el silenci busquen sots

Que les cascades grises omplen

Són d’ell, un vell amic que mor

D’un bell mig on no en sóc clos

D’un bell mig, ja no és ell, en sóc jo sol

En els marges de la via

S’aixequen grans altars

Quan de seda hom els cobria

Anys més tard l’afany els crema

I ja no és ell, en sóc jo sol