Jaio - Els Pets

Viure no és fàcil als seixanta

Quan no és la sang, el colesterol

De tant en tant la salut t’espanta

Tot sense sal i ni gota d’alcohol

No et falta gaire per jubilar-te

Però el pagès ho és fins que mor

Una altra feina has de buscar-te

I deixar el tros molt a contracor

L'última glaçada del mes de març

Et va obligar a donar aquest pas

De matí quan te’n vas al nou treball

Se t’entelen els ulls tirant carrer avall

De petit et van fer una guerra

De jove et van vendre una pau

De gran t’has cremat amb la terra

I ara jaio, et donen pel sac!

Tota la vida el vent de cara

Sovint fotut però pencant a gust

Estrenys els punys i alces la mirada

Preguntes a Deu si tot això és just

És tard quan arribes i estàs xafat

Ella cus al teu costat

«el camp no té remei», la dona et diu

«però qui mana no, d’això no en viu!»

De petit et van fer una guerra

De jove et van vendre una pau

De gran t’has cremat amb la terra

I ara jaio, et donen pel sac!

Vivir no es fácil en los sesenta

Cuando no es la sangre, el colesterol

De tanto en tanto la salud te asusta

Todo sin sal y ni gota de alcohol

No te falta mucho para jubilarte

Pero el campesino lo es hasta que muere

Otro trabajo debes buscarte

Y dejar el trozo muy a contracor

La última helada del mes de marzo

Te obligó a dar este paso

Mañana cuando te vas al nuevo trabajo

Se te empañan los ojos echando calle abajo

De pequeño te hicieron una guerra

De joven te vendieron una paz

De mayor te has quemado con la tierra

¡Y ahora jayo, te dan por el saco!

Toda la vida el viento de cara

A menudo jodido pero currando a gusto

Aprietas los puños y alzas la mirada

Preguntas a Diez si todo esto es justo

Es tarde cuando llegas y estás pisado

Ella cose a tu lado

«el campo no tiene remedio», la mujer te dice

«pero quien manda no, ¡eso no vive!»

De pequeño te hicieron una guerra

De joven te vendieron una paz

De mayor te has quemado con la tierra

¡Y ahora jayo, te dan por el saco!