Balada Dels Sentits - Els Pets

Les hores s’acumulen, el cel està tapat

La llum per la finestra té un to com de gris trencat

Que llargs es fan els dies, és fosc tan aviat

Tot és en blanc i negre quan sé que no et puc mirar

Els calaixos són plens de records esmicolats

Dues entrades de cine, un Ducados escapçat

Fa olor a terra humida, però a mi tant se me’n fot

Tot el que oloro és tebi comparat amb el teu cos

El gat se m’arrecera sembla que ell també ho sap

Tot el que toco és aspre quan no acarono el teu cap

El llit és fred i trist, cada dia és més gran

Bec i fins i tot l’aigua sembla que té un gust amarg

Una mosca m’emprenya, els cotxes van passant

Els llavis se’m ressequen sabent que no et puc tastar

Sento el soroll dels arbres que el vent va despullant

Que buits es fan els sons i que esquinçats quan els comparo amb el teu cant

Las horas se acumulan, el cielo está tapado

La luz por la ventana tiene un tono como de gris roto

Qué largos se hacen los días, es oscuro tan pronto

Todo es en blanco y negro cuando sé que no puedo mirarte

Los cajones están llenos de recuerdos desmenuzados

Dos entradas de cine, un Ducados descabezado

Huele a tierra húmeda, pero a mí se me da igual

Todo lo que huele es tibio comparado con tu cuerpo

El gato se me cobija parece que él también lo sabe

Todo lo que toco es áspero cuando no acaricia tu cabeza

La cama es frío y triste, cada día es mayor

Pico y hasta y todo el agua parece tener un gusto amargo

Una mosca me cabrea, los coches van pasando

Los labios se me resecan sabiendo que no te puedo probar

Oigo el ruido de los árboles que el viento va desnudando

Qué vacíos se hacen los sonidos y que rasgados cuando los comparo con tu canto